<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 4 <lb/>
L' Ujara de Sagoing <lb/>
Tras la madema Brev vegnev' ei era notificau, chei hagien era termes <lb/>
tier comond agli Mistral della Vall Lugneza, de clomar en agid dils <lb/>
Catholics era quels de Misauc; er' il avat de Mustèr fuva admonius, de <lb/>
animar ladinamein ils confinonts Confederai (p. 15) ded Altorf, e lur subdits <lb/>
5 della Vall Breng, de dar agid. Quei ha il Avat ensemblamein cun consentimen <lb/>
… dils Gieraus presents punctualmein exequiu. Ad Altorf ei vegniu <lb/>
termess cun brev Martin Riedi fumeilg en claustra. Ella Vall Bren tiel <lb/>
Landvogt des Lutengia, e tiel Comissari de Bellinzuna ei staus termess <lb/>
L. Melcher Gagmet, il qual de fria veglia ha seporschiu ded ir senza esser <lb/>
10 pagaus, ma ch' el turnai' a Clavena, et a quel ha gl' Avat culs gieraus leu <lb/>
presents dau ina publica attestatiun; pertgiei il comond dil Landricter <lb/>
stueva vegni exsequius. Denton een ils de Muster entuorn las sis della <lb/>
dameun cun tutt la truppa compari armai, et avend legiu ora lur Capitanis, <lb/>
een ei seretraitgs dador Claustra, e leu stend en ina planida elg ault en <lb/>
15 schenuglia tutts cun la fatscha conter la baselgia della Claustra, han ei <lb/>
serecomandau a Dieu, alla beada Purschala Muma de Dieu, et a nos <lb/>
Soings Patruns S. Placi e S. Sigisbert, implorond cun larmas lur agid. <lb/>
Havend giu faitg quella cumina devotiun, een ei suenter miez di vegni <lb/>
cun lur bandieras a Ruaun. Bucca ditg suenter een era ils de Tujetsch <lb/>
20 e Medel vegni et arrivai a Ruaun cun lur Compognias, aschia che a <lb/>
Ruaun fuv' in' armada de trei melli umens, senz quels de Lugneza, ils <lb/>
quals vi de tscheu meun dil Rhein, culs de Sursaissa fuvan bucca de lunsch <lb/>
de Gliont. Tutta la truppa ensemen de quest e de tgei meun il Rhein <lb/>
fuva circa trei milli umens. <lb/>
25 24°. Denton ch' ils nos leu fuvan campai, een leu de Cuera a cavailg <lb/>
cun speruns vegni termess da Monsignur Vestg de Cuera il Reverendissim <lb/>
Vdalric Caduff Decan della Cathedrala de Cuera, et il Grof Vlisses de <lb/>
Salis, per stabilir la paisch denter ils malperina, sche fuss stau pusseivel, <lb/>
era part per spargniar de sponder seung denter ils Patriots. Ils Deputai <lb/>
30 de Priedi fuvan Gion Gudenz de Capaul staus Guvernatur u Landshauptmann <lb/>
… en Valtrina, Sgr. Stadtvogt Otto Svarz, e Sgr. Grof Gubert de <lb/>
Salis, ils quals een ristai anavos a Sagoing e Gliont. <lb/>
[p. 16] Essend tras ils surcitai Deputai de Messa vegniu vi e neu <lb/>
tractau bia, ha ei quei di saviu concludiu nuott. Pertgiei ils Protestants <lb/>
35 stinadamein pretendevan, che als Protestants de Sagoing vegniessi concediu <lb/>
de bagegiar ina baselgia nova, e ch' il Predicant Calvinian, en caschun <lb/>
de bara dils lur, possi publicamein en Santeri (Sentelli dils de Messa) far <lb/>
priedi u plaid sur fossa, encunter l' isonza tocan ussa practicada. Quei han <lb/>
aber ils Catholics nin stailg voliu conceder, e schei possi buc esser autra <lb/>
40 visa, veglien ei far or la dispetta cun las armas. Zitgei fauls politikers <lb/>
fuvan savens ellas ureglias dils Catholics, schend: quella dispetta seigi <lb/>
spiradamein mo politica, e mondi nuotta tier la Cardientscha u Religiun: <lb/>
la stinadadat dils de Sagoing vegni bucca senza raschun dals Calvinists </body> </text></TEI>